FUNDACIÓN PUIG GENÍS

BREU BIOGRAFIA DE L'ARTISTE

 Manuel Puig i Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957), pintor i dibuixant i decorador català que va destacar en pintura romàntica, realista i religiosa, així com pels seus retrats.

De ben petit va destacar per les seves aptituds pel dibuix i la pintura i gràcies al suport familiar, va poder marxar a estudiar a la Llotja de Barcelona, deixant de banda els costums de l’època que manaven que l’hereu seguís amb el negoci familiar, en aquest cas una drogueria-pastisseria.

A l’edat de catorze anys, i gràcies al seu tiet Miquel Genís, va ser presentat al Cercle Literari on va entregar uns dibuixos per un concurs que li suposarien rebre un gran recolzament per part de Josep Maria Serra Campdelacreu i el canonge Cullell, dues personalitats reconegudes i influents. Gràcies a ells va començar la seva carrera artística.

Com que els seus pares no li podien costejar una carrera tan cara i la estada, a Barcelona va haver de treballar com a dibuixant a la casa de brodats Blanchard mentre que, per les nits estudiava per tal de preparar-se per ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts. A més, les nits dels dissabtes treballava a una pastisseria propera al Liceu on s’encarregava de fer decoracions per pastissos i uns “ramilletes” que estaven molt de moda a l’època i on va conèixer a  un client molt important, l’Arxipreste de la catedral de Barcelona D. Francisco Puig Esteve, el qual es convertí en el seu mecenes i protector ja que al acollir-lo a la seva pròpia casa li va permetre no haver de preocupar-se per treballar i dedicar-se plenament a la seva carrera artística. El conegut pintor Agustí Rigalt el preparà per al seu ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, matriculant-se per primer cop el curs 1882-83. Allí tindria l’oportunitat d’aprendre de grans professors com Claudio Lorenzale, Lluís Rigalt, Luis Franco i Antoni Caba.

El 1885 morí el seu protector i va haver de tornar a treballar, aquest cop realitzant dibuixos comercials, il·lustracions de novel·les, estampes per a devocionaris, cromos de propaganda, figurins de moda, escenografies pel teatre i retrats al carbó.

El juliol del 1889, amb el quadre “La desesperació de Judes” va guanyar una Borsa d’estudis de la Diputació de Barcelona de 1.000 pessetes per a la seva formació durant quatre mesos. La ciutat escollida va ser Madrid, seguint les recomanacions  de l’Acadèmia. Un cop a Madrid, per mediació d'Antonio Caba,  va ingressar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando on tindria l’oportunitat d’estudiar amb grans mestres pintors com Federico de Madrazo. Els seus resultats van ser immillorables.

El 1891, quan encara estava estudiant a Madrid, es va presentar a un altre concurs obert a Barcelona amb l’obra “Gloria in excelsis Deo” i va aconseguir per unanimitat del jurat una pròrroga de la borsa d’estudis per valor de 2.000 pessetes i per vuit mesos. El mateix any 1891 va participar a la primera Exposición General de Bellas Artes organitzada per l’Ajuntament de Barcelona al Palau de Belles Arts on presentà una pintura a l’oli anomenada “Paisaje”, de la qual no disposem de cap document gràfic.

Tornà a la seva pàtria el 28 d’Abril de 1894, a bord del vaixell “Bellver”. Durant el trajecte una gran tempesta va estar a punt d’enfonsar l’embarcació i Manuel Puig Genís va fer molts apunts al natural del succés. Molts d’aquests dibuixos els podem veure a la publicació que es va fer amb motiu de les “Bodes de Plata” de la tornada del vaixell “Bellver”.

Una nova etapa artística a París es va veure interrompuda per la mort del seu pare i va haver de retornar a la seva ciutat natal per fer-se càrrec del negoci familiar, la mare i els seus germans petits. A partir d’aquell moment Vic va ser la seva residència definitiva. El 1896 es va casar amb Josefa Sallent Mulet, filla d’un emprenedor home de negocis de Barcelona, i que li donaria cinc fills.

La seva vinculació amb la ciutat de Vic va ser molt important i va estar present en molts esdeveniments culturals i artístics; també s’ha de destacar la seva vinculació a institucions com el Cercle Literari i el Casino de Vic. Va ser l’any 1910 quan li arribà un nou encàrrec que li aportaria un gran reconeixement per part de la seva ciutat natal, el disseny de la seva decoració extraordinària en els actes commemoratius del centenari del naixement de Jaume Balmes.

El 1924 va ser anomenat Regidor de l’Ajuntament, càrrec que desenvoluparia durant més de sis anys.

La dècada dels 30 va significar una de les més difícils en la vida del pintor. Comencen a arribar les conseqüències de la "crisi del 29" i les originades pel canvi de règim d’Espanya. Els encàrrecs del pintor disminueixen però augmenta la seva producció d’aquarel·les i quadres de petit format que pot vendre a preus més assequibles.

A començaments de Febrer de 1940, la mort de l’esposa del pintor, Josefa Sallent Mulet, li ocasionà un gran impacte.

El 1954 una greu malaltia el va forçar a marxar de Vic i anar a viure a Barcelona on seria cuidat per una filla fins l’any de la seva mort, el 1957. Malgrat la seva avançada edat, va seguir pintant, bàsicament aquarel·les i una col·lecció de dibuixos-caricatures de personatges i situacions que havia anat observant durant la seva vida.

OBRA

A partir de 1904 se’l reconeix com un gran retratista i les famílies burgeses de Vic i tota la comarca li fan encàrrecs. Va pintar el retrat del Doctor Antoni Bayés i Fuster, obra que li va aportà un gran reconeixement. També cal destacar els retrats del Bisbe Francisco Morgades (actualment en el Museu Episcopal de Vic) i el Bisbe Torres i Bages. Va ser en l’última dècada del segle XIX que va pintar els vuit primers retrats de la “Galeria de Vigatans il·lustres” col·locats a la “Sala de Columna” de l’Ajuntament de Vic. Una bona part d’aquests retrats serien cremats a la Plaça Major de Vic durant la guerra civil, havent de tornar-los a pintar per segon cop passada la guerra.

A més dels retrats, durant l’últim quart del segle XIX i primer del XX col·laborà amb diferents arquitectes,  per tal de completar les decoracions interiors de molts edificis religiosos i civils. Uns exemples són la cúpula de l’església parroquial de Figueres amb les seves quatre “petxines” on hi representà les figures dels quatre Evangelistes. També va fer tapissos, com el realitzat el 1898 amb una "La devallada de la Creu" destinat a la Col·legiata de Sant Joan de les Abadesses, una de les seves primeres obres de caràcter religiós, que coincidí amb la mort del seu fill Francesc (en aquells moments l’únic fill mascle). L’obra presentava un gran dramatisme.

Algunes de les seves pintures en edificis realitzades entre el 1900 i 1930 encara es conserven, com és el cas de les “Antigues Escoles Catalina Figueras”, de la localitat de Tona. L’obra religiosa no va tenir la mateixa sort i la major part va ser destruïda durant la guerra civil. Cal destacar les pintures de les esglésies vigatanes del Remei, de la Casa Asilo, del Seminari Diocesà, del Carme i de Sant Domènec.  A la comarca d’Osona és on va fer més obra. Bons exemples de pintura religiosa són els seus treballs a Sant Hilari Sacalm, Taradell, Sant Julià de Vilatorta, Sant Bartomeu del Grau, Montesquiu, Castelló d’Ampúries, Girona i Barcelona. A Barcelona va participar en la decoració de les esglésies de Sant Joan d’Horta, els Carmelites Descalços i en el camerí de les Dames Negres.  A l’estranger sabem de la capella del Sagrament a Bagnouls sur Mer (França) i el retaule de la Verge de la Pau, a Cuba.

El 1931 exposà a la Sala Parés de Barcelona i al Cercle de les Arts de Terrassa.

El 21 de juliol de 1936, ja iniciada la "Guerra Civil" , va fer un interessant apunt al natural de la catedral en flames des del terrat de la seva casa de la Plaça Major. Un cop més, igual que en la tragèdia del vaixell "Bellver", es va convertir en un improvisat cronista d’un trist succés. Acabada la guerra, va ser el primer pintor en exposar els seus quadres a la ja desapareguda Sala Bigas de Vic, en aquesta exposició es van exhibir dos quadres històrics: "El Mercat del Ram a la Plaça de Santa Clara" i "L’incendi de la Catedral el 1936", ambdós comprats pel propi Ajuntament de la ciutat i que actualment es poden veure al Palau Municipal. Una altre de les seves obres mestres és "L’entrada de las tropes a la plaça de Vic en 1939".

El 1940 amb la reconstrucció i restauració del patrimoni derruït pels anys de guerra, rep molts encàrrecs i torna a pintar la segona versió de retrats de "Vigatans il·lustres": Balmes, Casadevall, D'Aviles, Montrodon, Callís, Sala i Gallissá. Fa una segona versió del Canonge Collell i alguns altres de nous com el Bisbe Josep Sadoc Alamay, el Doctor Joaquím Salarich Verdaguer i el  Bisbe Francisco Muñoz Izquierdo per a la "Sala de Sínodes" del Palau Episcopal de Vic. Restaura les pintures laterals de l’altar major de la Església del Carme; dissenya i realitza les pintures de l’altar major, sostre i laterals de l’Església de l’Hospital de la Santa Creu.

D’entre els seus retrats cal destacar un autoretrat al pastel pintat el1927, el del matrimoni Dou-Blancafort; el pare Salvi Huix i Miralpeix, mort en dramàtiques circumstàncies durant la guerra civil i actualment en procés de canonització; el de la seva filla Assumpció i el del seu nét Manuel. Ja a l’edat de més de 80 anys va pintar al seu íntim amic Candí Bayés i Koch.